Via de les Fisures a Canalda.

Dies de xafogor, d'alguna gotellada i d'escalades a la tarda, avui hem anat a Canalda a repetir una via que vaig obrir el 2006: la via de les Fisures tot i no ser una gran via (ni molt menys) és prou interessant per tornar-la a fer (Jul-06), ideal per combinar amb alguna altra.

Curteta, ràpida, amb algun tram atlètic i algun altre del tot contundent. El L2 no és el més difícil però si el més bonic, i només algun tram del L3 realment desmereix. L'accés el farem grimpant per unes grades fins un bon replà darrera uns boixos on no caldrà ni montar l'R0.

Pràcticament desequipada, només trobareu algun pont de roca, un clau i alguna xapa a les reunions. Cal dur tascons, friends fins el C2, Aliens i algun cordino. Roca bona menys algun punt del L1 i L3.

Apa! Fins aviat i en aquesta via si que triomfen els friends... almenys per ser Canalda.

15 anys de... la Mirades Indiscretes al Santuari de Lord.

Les escalades a l'ombra no abunden a la comarca i durant l'estiu del 2002 vaig dedicar-me a obrir aquesta vieta al vessant nordest de la Mola de Lord. La Mirades Indiscretes puja molt aprop del camí del Santuari i per això sereu el blanc de tots els pelegrins.

Per repetir-la només us farà falta unes 10 cintes+R. alguna llarga i alguna baga. La roca és bona menys en els replans i alguns passos de l'artificial us faran estirar prou. De la resta poc més recordo, potser l'inici us costarà una mica de trobar.

Apa! Fins aviat i l'he repetit en dues ocasions més (set-02 i ag-03)

15 anys de... la Joc de Mans a la Roca dels Arcs.

Practicament no recordo res de la Joc de Mans a la Roca del Arcs de Vilanova de Meià. Crec que fa 15 anys aquest no era l'objectiu del dia i que ens vam equivocar (diria que voliem fer la Makoki però no n'estic segur), tot i així, vam escalar-la que no vol dir fer-la en lliure.

Recordo que la via es deixava fer bastant bé excepte el desplom del L3: massa desplom i massa difícil per mi, tant llavors com ara, jejeje!!! Dur un bon grapat de cintes amb alguna de llarga i potser un estrep si no aneu el lliure.

Apa! Fins aviat i ...la via acaba a mitja paret en una petita feixa, caldrà rapelar per la Papisuca o seguir per aquesta.

Adictes al Disolvent a la Dent d'en Rossell.

No n'estava convençut del tot avui de poder escalar a la Dent d'en Rossell a la Vall de Núria, les boires ho envaïen tot i no deixaven veure res, però s'havia d'intentar ni que fos amb una via ràpida i fàcil com l'última oberta al lloc, sort que recordava el camí des de la darrera visita.

L'Adictes al Disolvent és una vieta comercial molt repetida amb trams ben bonics i ben trobats. Està clar que no són les vies que més m'agraden ni amb les que més disfruto però no està gens malament.

Parabolts a dojo (no sempre ben ubicats) on només haurem de dur 12 cintes +R. amb algunes de llargues per evitar fregament. Roca molt bona en general però amb liquen i terra que la fa poc recomanable després de pluges.

Apa! Fins aviat i per cert, els llargs són curtets i es poden empalmar a discresió... però si porteu alguna cinta més.

La Barrufets a l'Ag. Gopal-Ji.

Si penseu que aquesta Barrufets està a Montserrat aneu errats ja que es troba a l'esquerra de la Dent de Cabirols del Pedraforca. Doncs si, avui hem anat a fer una autèntica desconeguda i una raresa del massís. Tot i que no la recuperarem de l'oblit almenys li hem fet els honors.

Vieta curta però amb caràcter, sobretot la part superior i en especial el L3. Volia fer-la en lliure i sense clavar i al final ni l'una cosa ni l'altra, mecatxís! (almenys el company si que l'ha pogut treure en lliure de segon). Doncs això, destacar el L3 com el més difícil, sinuós, bonic i espectacular.

Està poc equipada i les reunions s'han de montar i clavar si és vol que quedin segures. De material dur els tascons, friends fins C3, Aliens, alguna baga i 3 o 4 claus variats. La roca és força variable i en tots els llargs trobarem trams bon i trams dolents (li falten repeticions). Ressenya de la guia totalment desfasada.

Apa! Fins aviat i ... una més al sarró.

15 anys de... l'Aresta Sudoest a les Agulles de Riu Lacó.

Ja des de petit, camí de la font del Vermell, passava per sota d'unes parets ben verticals però la meva mirada sempre es perdia cap el fons de la vall contemplant la gorja de Riu Lacó. Un bon dia vaig mirar amunt i vaig veure com una esbelta agulla es separava de la paret i es retallava al cel, així que vaig decidir pujar-hi.

Vaig obrir l'Aresta Sudoest en una escalada sense més pretencions que la de fer cim. Fàcil, molt poc equipada i roca variable però no massa bona en general. Ombra al matí i descens en rapel des de sabines i arbres (preveure bagues).

Apa! Fins aviat i la veritat... no en recordo gairebé res més, jeje!!

Perturbats Mentals a Busa.

Escalar al vessant sud de Busa a l'estiu és un privilegi i lluny queda ja la calorada de la setmana passada. També és un privilegi veure escalar companys llargs de corda que segurament hom seria incapaç d'afrontar (felicitats crack!). Justament això és el que ha passat avui a la Perturbats Mentals, una via xunga de veritat on s'ha d'escalar molt i molt bé.

La combinació d'escàs equipament, roca delicada i grau difícil i apretat és un cocktel letal. I en els tres llargs llargs d'aquesta via això passa, el més amable de tots és el L2 i la part final del L3 corresponent a la Ments Perturbades. A la resta, a apretar el llom i templar els nervis. Per cert, el L1 només 6b? Uf uf i uf!!! (jo prou li donaria 6c).

Via poc equipada amb reunions a montar o reforçar. Roca delicada o molt delicada en el L1, bona a la resta en general. Trams obligats i difícils de protegir. Dur tascons, friends fins C4 repetint fins el C1, Aliens, cordinos i, encara que nosaltres no en duiem, tres pitonets variats poden anar molt bé.

Apa! Fins aviat i ...tot i que no m'ha acabat d'agradar, l'enhorabona als oberturistes.

Passejant pels Encantats a Vilamala.

Quan era adolescent vaig fer una excursió pel clot de Vilamala i vaig quedar-me impresionat per uns enormes forats que hi havia al mig d'una paret. Els anys han passat i un amic un dia va decidir obrir una via d'escalada per accedir en aquests forats i poder contemplar de prop els enigmàtics troncs del seu interior.

Passejant pels Encantats és una curiosa via gairebé equipada que va flanquejant tota l'estona, cap a l'esquerra, buscant el camí més fàcil (que és més difícil del que aparenta a la ressenya) i, va montant reunions a tots els forats acabant al mig del no res... i d'aquí toca fer un rapel volat de 45m per poder baixar. Feta tota en lliure (màx. V+).

Gairebé equipada i reunions montades (l'R1 és prescindible podent anar directament a l'R2). Cal dur els friends fins el C1 i els Aliens. Roca molt bona i trams obligats tant pel de primer com pel de segon (inici de via el més difícil). Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i molta precaució si baixa aigua pel torrent... pot ser perillós.

Esperó Sudoest al Monsent de Pallars.

El Montsent de Pallars és un cim clàssic de l'excursionisme català i per fugir de la calor i escalar a la fresca ens anat de meravella. Hem passat de l'aire fresquet del cim, a l'aire tòrrid de la vall en dues hores. L'Esperó Sudoest aprofita el màxim desnivell de la vessant vall fosquina de la muntanya amb una aproximació i descens ben còmodes des dels prats que envolten el Coll de Triador.

Via amb dues parts ben diferenciades: la inferior molt interesant i bonica i, la superior molt més fàcil del que diu la ressenya original (excepte l'últim resalt) i que pot fer-se tranquilament caminant ...fins hi tot desencordat. R3 en un balconet xulíssim.

Cal dur tascons discret i petits, friends fins C3 repetint C075 i C1, Aliens, alguna baga i una xapa amb cargol d'espit de 8mm per l'R1. Reunions còmodes i a reforçar o montar, llargs nets i roca molt bona i diferent en els trams escalables. Aproximació i descens relativament còmodes des de les proximitats del Coll de Triador en 1h.

Apa! Fins aviat i accés des d'Espui o des de Llessui per llarga pista de terra (11km) ...potser més bona des de Llessui.

15 anys de... la via C.E.B.A. a la Paret del Llop Blanc.

A la Paret del Llop Blanc hi va poqueta gent a escalar i un bon dia vam veure que hi havien obert una via nova: la C.E.B.A., així, com que no es veia molt difícil vam decidir anar-hi avui farà 15 anys. A mesura que exprimeixo la memòria em van venint records. Recordo que el L1 seguia un gran diedre vertical i prou difícil a la part final, recordo diferents passos de diversos llargs i també l'esperó final aeri i amb ambient. Aquests són els records bons.

El no tant bons fan referència a la qualitat dels claus (alguns fets de trossos d'estanteria metàl.lica) i als blocs on estaven clavats que feien molt mala pinta... dubto que aguantin una caiguda. Tot i així, també hi ha espits i les reunions no les recordo pas dolentes. Cal dur els flotants habituals i la roca bona però amb diversos trams a estudiar.

Apa! Fins viat i millor que sigueu solvents en l'autoprotecció... per si de cas.