dijous, 21 de setembre de 2017

Via del Pardal a Busa.

Tornem a Busa cercant una via tranquila per poder agafar rodatge i la Via del Pardal en ha deixat amb un regust agredolç. Agre per la tensió d'una roca no sempre fiable i dolç per la quantitat de xapes i bon ambient a la part alta.


Les tirades no són massa llargues i això fa pensar en empalmar llargs però la quantitat d'assegurances i la ubicació d'aquestes fa que acabem amb molt fregament. Així que el millor és anar llarg a llarg per disfrutar-la, sobretot els dos últims, i el bon ambient de l'R4 ve de regal.


De material només cal unes 13 cintes variades + reunions. I la roca és dubtosa a la part inferior i bona en la superior. Ombra fins a migdia.


Apa! Fins aviat i si volem empalmar llargs dur unes 21 cintes + R.


dilluns, 18 de setembre de 2017

Ambigú a la Pala Alta.

Feia dies que no podia escalar i la veritat és que en tenia moltes ganes, sort que el ruixat del matí a anat a menys i al final a quedat un dia radiant, ideal per apretar una mica a l'Ambigú de la Pala Alta del Montroig.


Via curta que em acabat d'allargar fent l'últim llarg de la Rock'n'Roll del Corriol. Destacar el L1 com el més obligat i difícil (encara que l'inici del L3 també Déu ni do) i el L3 és el més bonic amb un desplom final super xulo i atlètic.


Escalada semiequipada on farà falta algun tascó (opcional), friends fins el C3 i els Aliens. La roca molt bona en general però amb diverses crostes al L1 i l'inici del L2, precaució.


Apa! Fins aviat i si continua aquesta fresca haurem d'acomiadar les vessants a l'ombra... que tampoc va malament!!



dijous, 14 de setembre de 2017

15 anys de... la Via del Corb a la Roca Gran de Ferrús.

La Roca Gran de Ferrús és una d'aquelles parets realment boniques d'escalar: tranquilitat, paisatge preciós, altiva i amb bones vistes, aire fresc i net, etç etç. A mi em va costar anar-hi per primer cop (les pistes de fa 15 anys no eren com les d'ara) i la primera que hi vaig fer va ser aquesta perla oblidada que és la Via del Corb.


El que m'ha quedat més en el record és de via bonica amb un L1 vertical, compacte i difícil. També recordo que ens va costar trobar l'inici (al ser la primera vegada, tot ho veia igual) però un cop en paret la vam seguir bé. A part d'això poca cosa més. Diuen que està equipada però si porteu uns tascons no us aniran gens malament en els trams fàcils.


Apa! Fins aviat i busqueu burils vermells... si és que queda vermell per trobar, jejeje!!

diumenge, 10 de setembre de 2017

15 anys de... la Tarantel.la i la Micky Mouse a la Roca Gris.

Aquestes dues vies de la Roca Gris de Montserrat són com la cara i la creu de l'escalada: la Tarantel.la poc repetida i la Micky Mouse super freqüentada, i això que van tant aprop l'una de l'altra que gairebé es molesten i tot.


Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i la veritat és que no recordo gran cosa: de la primera recordo el L1 amb alguns claus bastant casolans i de la segona recordo el magnífic L2. De la resta, res més.


Apa! Fins aviat i ...compte amb la reunió cimera que és molt cutre si no l'han arreglat (això també ho recordo, jeje!!).

dijous, 7 de setembre de 2017

15 anys de... el Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs.

Sembla que fos ahir que van obrir la Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià i mira, jo ja fa 15anys que la vaig repetir per primer cop (el segon el Nov-08). Fua!! Com passa el temps!!! Recordo que aquest dia vam sortir rebotats de la Makoki i com a pla B no va estar gens malament.


Aquesta via va crear polèmica en el seu dia per parasitar o trepitjar la Montse Pueyo en els dos primers llargs, però de mica en mica i sobretot la seva freqüentació a fet que sobrevisques. De fet, la via és super xula i ben assegurada (encara que a la foto i veieu un Alien... les circumstàncies d'aquell moment o feien recomanable).


Així que un bon grapat de cintes, uns bons braços i a disfrutar de la roca i de l'escalada tipicament vilanoniva.

Apa! Fins aviat i per cert, el L3 sempre se m'ha resistit... haurem de tornar-hi, jeje!!

dimecres, 6 de setembre de 2017

15 anys de... la Bataller Rubiralta a Cal Fité.

La falda de la Serra del Verd pel seu vessant oest és un caos gegant de parets i roques i, de moment, l'únic tram que a triomfat relativament és l'altiu llogaret de Cal Fité pel seu còmode accés i curta aproximació. Fa 15 anys vam anar a repetir la Bataller Rubiralta que puja per la part central de la paret que domina.


La via (i la paret) des del pàrking ja es veu que és poc atraïent i amb roca mediocre i, un cop en matèria és confirmen les expectatives. De vegades dir les veritats ofen als oberturistes però la realitat imposa la seva llei i les (poques) repeticions o constaten. Tot i estar semiequipada, poder-se fer en lliure només amb flotants i la seva curta aproximació (30min) és una via poc agraïda i poc repetida.


Apa! Fins aviat i per cert... el descens també és poc agraït.

dissabte, 2 de setembre de 2017

Els Viatges de Gulliver i (Molt de Poc) a Vilamala.

Torno a baixar a les profunditats del Clot de Vilamala per escalar aquest parell de vietes romàntiques en aquesta fantàstica jornada d'avui. Els Viatges de Gulliver i la Molt de Poc és una de les múltiples combinacions que podeu fer quan ja tingueu l'entorn familiaritzat.


Fàcils i ràpides dins un ambient feréstec i tranquil. Totes dues comencen al peu del camí principal, la primera l'he trobat, la segona m'he l'he inventat (tot i que em pensava que anava bé)... així que hi hauré de tornar.


Així que porteu alguns Aliens i friends, alguna baga i, poca cosa més. Roca bona i compacta menys en els replans i l'arribada al cim. Aproximació en baixada (1h.) i retorn en pujada.


Apa! Fins aviat i ...precaució després de pluges o èpoques de molta humitat.



dimarts, 29 d’agost de 2017

Via de les Fisures a Canalda.

Dies de xafogor, d'alguna gotellada i d'escalades a la tarda, avui hem anat a Canalda a repetir una via que vaig obrir el 2006: la via de les Fisures tot i no ser una gran via (ni molt menys) és prou interessant per tornar-la a fer (Jul-06), ideal per combinar amb alguna altra.


Curteta, ràpida, amb algun tram atlètic i algun altre del tot contundent. El L2 no és el més difícil però si el més bonic, i només algun tram del L3 realment desmereix. L'accés el farem grimpant per unes grades fins un bon replà darrera uns boixos on no caldrà ni montar l'R0.


Pràcticament desequipada, només trobareu algun pont de roca, un clau i alguna xapa a les reunions. Cal dur tascons, friends fins el C2, Aliens i algun cordino. Roca bona menys algun punt del L1 i L3.


Apa! Fins aviat i en aquesta via si que triomfen els friends... almenys per ser Canalda.

divendres, 25 d’agost de 2017

15 anys de... la Mirades Indiscretes al Santuari de Lord.

Les escalades a l'ombra no abunden a la comarca i durant l'estiu del 2002 vaig dedicar-me a obrir aquesta vieta al vessant nordest de la Mola de Lord. La Mirades Indiscretes puja molt aprop del camí del Santuari i per això sereu el blanc de tots els pelegrins.


Per repetir-la només us farà falta unes 10 cintes+R. alguna llarga i alguna baga. La roca és bona menys en els replans i alguns passos de l'artificial us faran estirar prou. De la resta poc més recordo, potser l'inici us costarà una mica de trobar.




Apa! Fins aviat i l'he repetit en dues ocasions més (set-02 i ag-03)

dimecres, 23 d’agost de 2017

15 anys de... la Joc de Mans a la Roca dels Arcs.

Practicament no recordo res de la Joc de Mans a la Roca del Arcs de Vilanova de Meià. Crec que fa 15 anys aquest no era l'objectiu del dia i que ens vam equivocar (diria que voliem fer la Makoki però no n'estic segur), tot i així, vam escalar-la que no vol dir fer-la en lliure.


Recordo que la via es deixava fer bastant bé excepte el desplom del L3: massa desplom i massa difícil per mi, tant llavors com ara, jejeje!!! Dur un bon grapat de cintes amb alguna de llarga i potser un estrep si no aneu el lliure.


Apa! Fins aviat i ...la via acaba a mitja paret en una petita feixa, caldrà rapelar per la Papisuca o seguir per aquesta.

dissabte, 19 d’agost de 2017

Adictes al Disolvent a la Dent d'en Rossell.

No n'estava convençut del tot avui de poder escalar a la Dent d'en Rossell a la Vall de Núria, les boires ho envaïen tot i no deixaven veure res, però s'havia d'intentar ni que fos amb una via ràpida i fàcil com l'última oberta al lloc, sort que recordava el camí des de la darrera visita.


L'Adictes al Disolvent és una vieta comercial molt repetida amb trams ben bonics i ben trobats. Està clar que no són les vies que més m'agraden ni amb les que més disfruto però no està gens malament.


Parabolts a dojo (no sempre ben ubicats) on només haurem de dur 12 cintes +R. amb algunes de llargues per evitar fregament. Roca molt bona en general però amb liquen i terra que la fa poc recomanable després de pluges.


Apa! Fins aviat i per cert, els llargs són curtets i es poden empalmar a discresió... però si porteu alguna cinta més.

dimecres, 16 d’agost de 2017

La Barrufets a l'Ag. Gopal-Ji.

Si penseu que aquesta Barrufets està a Montserrat aneu errats ja que es troba a l'esquerra de la Dent de Cabirols del Pedraforca. Doncs si, avui hem anat a fer una autèntica desconeguda i una raresa del massís. Tot i que no la recuperarem de l'oblit almenys li hem fet els honors.


Vieta curta però amb caràcter, sobretot la part superior i en especial el L3. Volia fer-la en lliure i sense clavar i al final ni l'una cosa ni l'altra, mecatxís! (almenys el company si que l'ha pogut treure en lliure de segon). Doncs això, destacar el L3 com el més difícil, sinuós, bonic i espectacular.


Està poc equipada i les reunions s'han de montar i clavar si és vol que quedin segures. De material dur els tascons, friends fins C3, Aliens, alguna baga i 3 o 4 claus variats. La roca és força variable i en tots els llargs trobarem trams bon i trams dolents (li falten repeticions). Ressenya de la guia totalment desfasada.


Apa! Fins aviat i ... una més al sarró.

dissabte, 12 d’agost de 2017

15 anys de... l'Aresta Sudoest a les Agulles de Riu Lacó.

Ja des de petit, camí de la font del Vermell, passava per sota d'unes parets ben verticals però la meva mirada sempre es perdia cap el fons de la vall contemplant la gorja de Riu Lacó. Un bon dia vaig mirar amunt i vaig veure com una esbelta agulla es separava de la paret i es retallava al cel, així que vaig decidir pujar-hi.


Vaig obrir l'Aresta Sudoest en una escalada sense més pretencions que la de fer cim. Fàcil, molt poc equipada i roca variable però no massa bona en general. Ombra al matí i descens en rapel des de sabines i arbres (preveure bagues).


Apa! Fins aviat i la veritat... no en recordo gairebé res més, jeje!!

dimarts, 8 d’agost de 2017

Perturbats Mentals a Busa.

Escalar al vessant sud de Busa a l'estiu és un privilegi i lluny queda ja la calorada de la setmana passada. També és un privilegi veure escalar companys llargs de corda que segurament hom seria incapaç d'afrontar (felicitats crack!). Justament això és el que ha passat avui a la Perturbats Mentals, una via xunga de veritat on s'ha d'escalar molt i molt bé.


La combinació d'escàs equipament, roca delicada i grau difícil i apretat és un cocktel letal. I en els tres llargs llargs d'aquesta via això passa, el més amable de tots és el L2 i la part final del L3 corresponent a la Ments Perturbades. A la resta, a apretar el llom i templar els nervis. Per cert, el L1 només 6b? Uf uf i uf!!! (jo prou li donaria 6c).


Via poc equipada amb reunions a montar o reforçar. Roca delicada o molt delicada en el L1, bona a la resta en general. Trams obligats i difícils de protegir. Dur tascons, friends fins C4 repetint fins el C1, Aliens, cordinos i, encara que nosaltres no en duiem, tres pitonets variats poden anar molt bé.


Apa! Fins aviat i ...tot i que no m'ha acabat d'agradar, l'enhorabona als oberturistes.

dilluns, 7 d’agost de 2017

Passejant pels Encantats a Vilamala.

Quan era adolescent vaig fer una excursió pel clot de Vilamala i vaig quedar-me impresionat per uns enormes forats que hi havia al mig d'una paret. Els anys han passat i un amic un dia va decidir obrir una via d'escalada per accedir en aquests forats i poder contemplar de prop els enigmàtics troncs del seu interior.


Passejant pels Encantats és una curiosa via gairebé equipada que va flanquejant tota l'estona, cap a l'esquerra, buscant el camí més fàcil (que és més difícil del que aparenta a la ressenya) i, va montant reunions a tots els forats acabant al mig del no res... i d'aquí toca fer un rapel volat de 45m per poder baixar. Feta tota en lliure (màx. V+).


Gairebé equipada i reunions montades (l'R1 és prescindible podent anar directament a l'R2). Cal dur els friends fins el C1 i els Aliens. Roca molt bona i trams obligats tant pel de primer com pel de segon (inici de via el més difícil). Ombra fins a migdia.


Apa! Fins aviat i molta precaució si baixa aigua pel torrent... pot ser perillós.

divendres, 4 d’agost de 2017

Esperó Sudoest al Monsent de Pallars.

El Montsent de Pallars és un cim clàssic de l'excursionisme català i per fugir de la calor i escalar a la fresca ens anat de meravella. Hem passat de l'aire fresquet del cim, a l'aire tòrrid de la vall en dues hores. L'Esperó Sudoest aprofita el màxim desnivell de la vessant vall fosquina de la muntanya amb una aproximació i descens ben còmodes des dels prats que envolten el Coll de Triador.


Via amb dues parts ben diferenciades: la inferior molt interesant i bonica i, la superior molt més fàcil del que diu la ressenya original (excepte l'últim resalt) i que pot fer-se tranquilament caminant ...fins hi tot desencordat. R3 en un balconet xulíssim.


Cal dur tascons discret i petits, friends fins C3 repetint C075 i C1, Aliens, alguna baga i una xapa amb cargol d'espit de 8mm per l'R1. Reunions còmodes i a reforçar o montar, llargs nets i roca molt bona i diferent en els trams escalables. Aproximació i descens relativament còmodes des de les proximitats del Coll de Triador en 1h.


Apa! Fins aviat i accés des d'Espui o des de Llessui per llarga pista de terra (11km) ...potser més bona des de Llessui.

dijous, 3 d’agost de 2017

15 anys de... la via C.E.B.A. a la Paret del Llop Blanc.

A la Paret del Llop Blanc hi va poqueta gent a escalar i un bon dia vam veure que hi havien obert una via nova: la C.E.B.A., així, com que no es veia molt difícil vam decidir anar-hi avui farà 15 anys. A mesura que exprimeixo la memòria em van venint records. Recordo que el L1 seguia un gran diedre vertical i prou difícil a la part final, recordo diferents passos de diversos llargs i també l'esperó final aeri i amb ambient. Aquests són els records bons.


El no tant bons fan referència a la qualitat dels claus (alguns fets de trossos d'estanteria metàl.lica) i als blocs on estaven clavats que feien molt mala pinta... dubto que aguantin una caiguda. Tot i així, també hi ha espits i les reunions no les recordo pas dolentes. Cal dur els flotants habituals i la roca bona però amb diversos trams a estudiar.


Apa! Fins viat i millor que sigueu solvents en l'autoprotecció... per si de cas.



dijous, 27 de juliol de 2017

15 anys de... l'Esperó NW integral i original de la Punta Francesa..

Records intensos em venen a la memòria d'aquesta escalada de fa 15 anys. L'Esperó Nord Oest integral de la Punta Francesa del Midi d'Ossau va costar tres intents per poder-la repetir. En el primer intent (Set-01) anavem tard i vam escapar-nos en el primer terç de via (sort en vam tenir perque sinó la boira en hagués engolit d'una manera dramàtica). El segon va quedar-se al voral del Coll de Monrepós per avaria del cotxe. I a la tercera va ser la vençuda com diu la dita.


L'escalada la recordo llarga i relativament fàcil. Portavem una 'cutreressenya' d'un llibret i en teoria vam fer la original, actualment hi ha una variant per l'esquerra més atractiva i fàcil (que supera la proa groga de la imatge). Crec que vam clavar un parell o tres de claus, potser amb el material actual és passa sense però... mai sé sap. I la roca molt bona en general. La ressenya és una que vaig fer en acabar la via però no li feu massa cas, només que m'ha fet gràcia penjar-la.


Apa! Fins aviat i ambient 100% d'alta muntanya... podriem dir ambient 'Mordor' total.


dimecres, 19 de juliol de 2017

La Ventura Highway a la Sud del Pedraforca.

No recordo la última vegada que em vaig tenir que esperar al cotxe per veure com evolucionava la 'meteo' però aquest matí (i ben matí que era) una gotellada inesperada al Pedraforca en ho ha fet fer. Tot i així, en un acte de fe vers els homes del temps ens hem posat la closca de cargol i hem pujat a repetir la Ventura Highway.


Via amb algunes adherències també de fe i equipament acceptable. No massa llarga però que et deixa un bons gust de boca. Per mi el pas més difícil és a la meitat del L1 en una reunió que no cal montar (potser una mica més de 6a comparat amb els altres), la resta no tant aleatori però amb alguns passos bastant morfològics.


Bastant assegurada en els punts clau i reunions montades. Cal dur algun tascó més aviat petit, friends fins el C1 i Aliens. Roca impecable i abrasiva.


Apa! Fins aviat i podeu continuar per la Passenger o rapelar per aquesta.