dimecres, 30 de novembre de 2016

Holocausto al Cilindre.

Després de la tempesta torna la calma i el rastre de regalims per les parets denota que la tempesta a estat severa. Avui tornem anar al Cilindre de St. Llorenç de Montgai a fer una via que m'ha agradat moltíssim i que l'he disfrutat de valent: la Holocausto.


Curteta però interesent via on tots tres llargs tenen el seu passet picant. El L1 amb una entrada rabiosa  en fred. El L2 amb un tram inicial difícil i obligat. I el L3 amb un desplomet final del tot espectacular. Atrevida, vertical i amb bon ambient. Crec que el L1 no l'hem fet ben bé per on tocava, hem anat massa recte i teniem que haver travessat una mica més a l'esquerra per després tornar. La resta ja sense problemes.


Semiequipada amb material divers i vellet que va aguantant. Cal dur els tascons, friends fins C2 (C3 opcional), Aliens i dues xapes recuperables per l'R1. Roca molt bona però cal vigilar a l'entrada i sortida de l'R1 i algun que altre còdol o crosta dubtosa.


Apa! Fins aviat i graduació original apretadeta... l'he pujat una mica a la ressenya que us he fet.

dimarts, 29 de novembre de 2016

Vies sense nom per una paret sense nom.

Quan un surt escalar sempre és motiu d'alegria i quan hi vas amb bona companyia encara més. Tot i anar concienciat que avui no fariem unes grans vies, fins hi tot la companya a notat com la mala llet m'anava aflorant a mida que feiem metres en un parell de vies que encara no tenen nom en una pseudo paret que tampoc en té.



Més que mala llet el que m'aflorava era un sentiment de tristesa i pena en vers a l'escalada i el rumb que està prenent aquesta. Mai he estat partidari d'expresar les meves opinions en el blog tot i que de vegades en vaig deixant anar alguna, però crec que aquesta a estat la gota que a fet vessar el got. Només escriuré un comentari que a sorgit durant l'escalada i que pot resumir-ho tot plegat: -Això fa brut!!-.


 



Només hem posat cintes i hem baixat en rapel. La roca variable i trams herbosos. Em fa mandra fins hi tot fer la ressenya així que de moment res de res.

Apa! Fins aviat i estimats oberturistes (i escaladors en general) puc recomanar-vos vies fàcils molt boniques al Solsonès... si voleu, naturalment.

Nota (del 20 de Desembre de 2016): Repeteixo una altra via d'aquesta pseudoparet (la nº 6) i refermar el meu rebuig a aquesta manera de deixar les vies un cop finalitzades. Feta tota en lliure sense complicacions (V+, 6a+ i V+).

Nota (del 31 de Gener de 2017): Repetim una altra via (la nº 4), tota en lliure (IV+, 6a 1pas, IVº), en aquesta hem posat algun tascó.

Nota (del 4 d'Abril de 2017): Tornem a repetim una altra via (la n°5) en lliure i sense problemes (només un pas de 6a a l'inici). Algun tascó o Alien pot ser útil.

Nota (del 4 de Maig de 2017): Un altra (la nº7) en aquesta pseudoparet a tocar de la carretera. Pas d'entrada de 6b i la resta fàcil amb un tram al L3 de V+.

Nota (del 5 de Setembre de 2017): Avui en fem una altra (la nº2) que juntament amb la de l'esquerra (nº1) i la de la dreta(nº3) són les més fàcils i menys agraïdes. Algun tascó i friends pot ser útil.

divendres, 25 de novembre de 2016

Directa Sagitario als Plecs del Llibre.

Després d'una setmana de pluja, compromisos varis i alguna que altra nit al lloro (i no per culpa del nen sinó de la panxa), tornem a escalar amb unes ganes boges de tocar roca i aquest cop a una paret  emblemàtica de Montserrat: la cara est del Plec del Llibre Superior per la Directa Sagitario.


Atrevida via que a cop d'expansió va serpentenjant cap aquí i cap allà buscant les debilitats d'aquesta increïble placa amb els seus curiosos forats per montar-hi les reunions. Gran clàssica i molt bonica via. Si la volem fer en lliure cal escalar molt bé i estar molt més fort del que el grau aparenta. Per escalar-la en concepció clàssica tenir en compte que diversos trams s'han d'escalar si o si i no sempre amb l'assegurança aprop.


Recenment li han fet una bona semirestauració amb parabolts (més escassos com més amunt) així que ja no és pateix tant com abans. Nosaltres no hem col.locat res però alguna coseta molt puntual potser posareu. Dur una xapa recuperable (un cordino prim o un cable de microtascó) per un parell de passos que se us poden entravesar en el L1 i L5. Roca molt bona amb alguna crosta i reunions còmodes dins les baumes i incòmodes a fora d'elles.


Apa! Fins aviat i ...deixeu-m'ho aprofitar que el temps s'acaba ( felicitats company i amic!!! A tu ja t'ha arribat el regal de reis, jeje!!)

dijous, 24 de novembre de 2016

15 anys de... Matar el Cuc a la Punta de l'Alba.

La Matar el Cuc és una vieta que ompla l'espai entre dues altres que vaig obrir l'any 1999 a la Punta de l'Alba de Font Ferrera. Poc a comentar d'elles que no pogueu trobar a la ressenya, aquí teniu l'enllaç.


Només recordo que vaig repetir-la, fa 15 anys, amb un company que tenia ganes de saber que era això d'escalar i vaig pensar en aquesta: fàcil,curteta i aprop de casa.

Apa! Fins aviat i ...de fet, aquí va quedar la cosa: ell no va insistir per tornar-hi i jo no el vaig perseguir perque hi tornés. No s'ho devia passar bé, jeje!.

dilluns, 14 de novembre de 2016

Cotaca i La Xorrera a les Plaques de Cal Barricó.

Les valls del Ripollès a la tardor són un contrast de colors que dificilment puc trobar a casa meva, i és que cada cop m'agrada més escalar envoltat del grocs i ocres d'aquestes dates. Avui les Plaques de Cal Barricó més sol que la una.


He fet dues vies. Primer la Cotaca, la clàssica del lloc i més guapa com més amunt.  I després La Xorrera amb un L1 brutal per una xorrera desplomada que sembla impossible que només sigui 7a (llàstima que en solitari no l'hagi pogut encadenar).


Vies perfectament equipades (amb 11 o 12 cintes +R. i alguna baga ja fareu), reunions rapelables. Roca excel.lent amb cantos increïbles i alguna herba. Bonica excursioneta vall amunt fins les ruïnes de la casa i després localitzar un corriolet fitat 20 metres per sobre del de  les marques vermelles, total 45min.


Apa! Fins aviat i segur que hi tornarem que el lloc val la pena.

diumenge, 13 de novembre de 2016

T'hauré d'aplicar un correctiu serio a Roc Galliner.

Encara en queden de llocs tranquils amb un silenci que fa mal a les orelles. Avui el dia s'ha llevat lleig i semblava que no ens deixaria escalar però al final hem disfrutat d'una assoleïada jornada d'escalada al Roc Galliner.


T'hauré d'aplicar un correctiu serio és una molt bona via perduda en les altives valls prepirinenques de l'Alt Urgell. Grata sorpresa i lloc preciós on el preu a pagar és un bon tros de pista estreta on cal anar xino xano si no teniu un auto amb condicions. Per mi, el L6 és el millor.


Semiequipada amb totes les reunions montades menys la cimera. Cal dur algun tascó, friends fins C2, Aliens i bagues. Roca excel.lent i amb bona presa en general. Possible empalmar L1 i L2. Aproximació en baixada seguint el corriol cap a Perles i deixant-lo a sota la font per anar a trobar una corda fixa, després ja bastant evident però sense camí fins a peu de paret (alguna fita). I retorn al cotxe remontant tota l'aresta fins al final. Uns 30min per anar i el mateix per tornar, més o menys. 


Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya d'una via que us devia que també és molt bona.

dijous, 10 de novembre de 2016

La Pitonuda al Serrat dels Monjos.

De mica en mica va arribant el fred tot i que al Serrat dels Monjos a Montserrat no sé si n'arriba a fer mai. Avui hem anat a fer una autèntica via perduda en el temps: la Pitonuda. I és que em sembla que aviat n'hauré de començar a repetir.


Doncs això, via perduda en el temps on l'herba, la terra, el líquen i els garrics a mig creixer se n'estant apoderant de nou. Una ullada des del camí enganya poc i és una autèntica llàstima perque hi ha passatges de diedre i fissura ben bonics. Destacar el L1 com el més difícil.


Semiquipada amb pitons (alguns costen de veure) i reunions a reforçar (la cimera una mica precària). Cal els tascons, friends fins C3 (C4 opcional pel L1), Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general però bruta de líquen, terra i herba com he comentat.


Apa! Fins aviat i ...sort amb les esgarrinxades, jeje!!!


diumenge, 6 de novembre de 2016

40 vies per 40 anys.

Amb els anys és inevitable haver escalat moltes vies a tot arreu i la primera vegada que vaig sentir fer el 'cumplevias' a Montrebei em va fer gràcia i vaig pensar que seria un bon objectiu. I consisteix en fer tantes vies al congost com anys té la persona.


En el meu cas,  vaig posar-me a contar i el veia perfectament realitzable. Tot i així li vaig donar mitja volta a la rosca i vaig pensar en celebrar-lo dues vegades en el mateix any aprofitant que faig l'aniversari a l'estiu. Per tant, 39 vies a la primavera per 39 anys repetint la CADE (la més gran de totes) i 40 vies a la tardor per 40 anys repetint la dels Quarentons (evidentment).


Així que aquí teniu el meu llistat de vies. No hi ha grans vies però algunes són ben interesants:


  1)  Delfos -------------------- 28 març 97
  2)  Nazgul --------------------- 1 maig 97
  3)  Diedre Gris -------------- 21 març 98
  4)  Fil d’Ariadne ------------- 29 maig 04
  5)  Latin Brothers ------------- 30 abril 06
  6)  Santiago Domingo -------- 29 Abril 07
  7)  Pilastra dels Voltors ------- 30 Abril 07
  8)  Via del Corb -------------- 14 juny 08
  9)  Torrades amb All --- 19 Novembre 09
10)  Torreón ------------------- 6 Maig 10
11)  Tempesta Nocturna ------- 19 juny 10
12)  Nirvana ------------------- 26 juny 10
13)  Cistus Albidus ------------ 26 març 11
14)  Corredos de las Aguilas --- 11 abril 11
15)  KimGil Walk -------------- 12 abril 11
16)  Diedre Adoubert ---------- 10 maig 11
17)  Trànsit de Venus ----------- 23 juny 11
18)  Antiparkes --------------- 28 març 12
19)  Directa Idyl --------------- 25 abril 12
20)  Marquises ---------------- 23 maig 12
21)  El Cau del Sioux ---------- 24 maig 12
22)  Todo bien, Agente -------- 29 març 13
23)  Tapia Jover --------------- 14 març 13
24)  Femme Fatale ------------ 15 març 13
25)  Fisura Caracol ------------ 15 abril 13
26)  Caos Rampant ------------ 24 abril 13
27)  Spaghetti ------------------- 9 maig 13
28)  Existencialisme -------------- 3 juny 13
29)  Otros Mundos -------------- 4 juny 13
30)  Dret a Decidir ------------ 13 març 14
31)  Sopa de Caracoles ------- 14 març 14
32)  Barrufet Pirata -------------- 7 abril 14
33)  Voltor Feroç --------------- 8 Abril 14
34)  Náufragos de la Soledad -- 17 maig 14
35)  No Future ------------------ 7 març 15
36)  Congrés dels Solitaris ------- 9 abril 15
37)  Divendres de Resurrecció - 29 març 16
38)  Els Gegants Adormits ------- 7 abril 16
39)  CADE -------------------- 26 Abril 16
40)  Quarentons ------------ 2 novembre 16
  
Estar clar que aquesta llista no hagués estat possible sense els companys de cordada. Moltíssimes moltíssimes gràcies. No us nombraré (per que no ho faig mai) però m'en recordo de tots vosaltres i el que més ràbia em fa és no tenir fotos de tots ni de totes les vies (llàstima), però aquí us en deixo algunes de les que m'heu fet.


De la que en tinc un record més intens segurament és amb la Nazgul feta de molt jove. La major tensió amb la Latin Brothers feta abans de la restauració i horari maratonià. Les vivències més intenses a la Directa Idyl en solitari i difícil decidir amb quina m'ho vaig passar més bé... potser Existencialisme. Evidentment les més especials les dues últimes, CADE i Quarentons. I un ritual que no ha fallat mai sempre que hi he passat: el meu granet de pedra per fer-la més gran.


Apa! Fins aviat i ...a per 40 més si puc, jeje!! Per ganes no quedarà. Gràcies de nou companys!!

dimecres, 2 de novembre de 2016

Via dels Quarentons a la Paret d'Aragó.

Reservada tenia aquesta via des de feia almenys tres anys però ja no he pogut esperar més i sota un sol de tardor prou càlid hi hem posat remei. Jornada rodona per tancar aquest pont de Tot Sants on el que venia menys de gust era menjar castanyes i panellets.


La via dels Quarentons és una molt bona via on tots els llargs tenen el seu puntet de gràcia. Entrada comuna per la Pilastra i travessar 20m més a la dreta, a partir d'aquí festival fins a dalt. Menció especial al famós llarg d'Ae on cal treures el barret pels qui el poden fer en lliure, per part meva he aconseguit passar amb només dos passos de ganxo (no seguits) i sense antena (que també té el seu mèrit).


La via està semiequipda amb alguns llargs gairebé equipats. Cal dur alguns tascons, Friends fins C2 (C3 opcional), Aliens, algun cordino i alguna baga, un (o dos) ganxos de punta i 20 cintes per anar bé. Roca excel.lent menys algun tram dels dos últims llargs i totes les reunions equipades.


Apa! Fins aviat i objectiu de l'any aconseguit i ...moltes gràcies baduina dels meus somnis per fer-lo realitat!!!