dimarts, 5 d’agost de 2014

Vells Amics a Sant Honorat Nord.

Poques escalades aquest estiu, les obligacions no perdonen i roben un temps valuosíssim. Avui, a prop de casa: al vessant nord de Sant Honorat, uns esperons més assoleïats del que m'agradaria per aquesta època de l'any però que amb el dia mig ennuvolat ja han fet servei.


La Vells Amics és una d'aquelles vies que des de que vaig veure la ressenya vaig tenir ganes de fer, però la carpeta de ressenyes està tant tupida que sempre n'hi ha que cauen al fons. Suposo que al no ser una gran via també hi ajuda, tot i així, hi ha trams xulos com el L4 i sobretot sobretot l'entorn: feréstec i salvatge com pocs en queden i amb una aproximació que després de la pluja nocturna ens ha deixat xops com ànecs.


Via equipada i reforçada amb alguns parabolts de més (reunions equipades). Tenir en compte que els trams sense assegurances tampoc es poden assegurar amb flotants per la falta de fissures i forats. Roca acceptable però a estudiar en tot moment, la part més negativa de la via.


Apa! Fins aviat i penseu-hi... ombra només a l'hivern.

2 comentaris:

josep i laura ha dit...

Preciosa línia i lloc increïble, la roca deixa algo que desitjar, però no es pot tenir tot i la resta ho compensa de sobres. Tu segueix buscant ressenyes del fons de la carpeta que de moment la tria és bona!

Salut, tàpia i alegria!

Parce ha dit...

Així ho farè. Jejeje!!

Fins aviat.