Durant el crepuscle t'envaeig una sensació de relaxament, de tranquilitat, d'enmandriment ...i de mica en mica et vas integrant en l'entorn i gaudint del silenci i de les últimes llums del dia abans no t'acurruques dins el sac mirant el cel estrellat. Fas els últims esforços per mantenir els ulls oberts i poder demanar el desig a l'estel fugaç que és resisteix a passar, finalment succeeix i la son et venç sense adonar-t'en. Fa quinze anys vaig gaudir per primer cop d'aquesta pau al bonic Prat de Cadí, a la falda de la Roca de l'Ordiguer.
Vam fer la magnífica Cerdà Pokorski. Sabíem que es feia en lliure i sense clavar, per tant, tot i que duiem claus, aquest era el repte i ho vam aconseguir, almenys els companys per que jo vaig agonitzar amb la motxilla en el L3 i vaig acabar passant en A0.
Apa! Fins aviat i... siguem discrets, si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada