Entrada destacada

dilluns, 4 d’abril del 2011

La Trepant Solitari al Peladet Oriental.

La clau per que les vies llargues no és facin eternes és anar ràpid. No ha estat així i hem acabat una mica tard, però realment l'objectiu d'avui no era fer un horari espectacular, sinó trobar aquell punt adient en vies poc equipades.


Hem anat a Rúbies a fer la Trepant Solitari dins la tranquilitat més absoluta. En alguns trams he disfrutat com un nen però en d'altres... millor no explicar-ho... i la feixa ha estat el de menys. Això sí, no és tant fàcil com sembla.



A la via no hi ha gran cosa però les reunions estan equipades. Hi ha llargs molt bons i alguns bastant dolents, (com en qualsevol d'aquesta zona). La roca és molt variable i amb algun tram herbós. A l'R2 s'han endut una de les dues xapes (amb xapa recuperable cap problema). L'entrada a l'R3 és en plan Tarzan i la sortida al cim és molt aèria.



Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

2 comentaris:

Llorenç ha dit...

Veus,

aquesta la teniem en llista, desde ja fa molt temps, però amb aquests comentaris, cau unes quantes posicions a la llista....i n'hi ha alguna altra que en puja!! merci!!

Parce ha dit...

Jejeje!!! L'acabaràs fent Llorenç, no hi pateixis. Jo estic fent vies que no haguera dit mai que faria. Quina és aquesta que remonta posicions?
Vejam quan ens tornem a veure i anem per feina, eh?

Fins aviat crack.