Descoberta de nous llocs, noves parets, noves roques, sempre ha estat una de les millors sensacions que un escalador pot tenir. Aquesta va ser la meva primera visita a la gran, atlètica i vertical (entre altres adjectius) Roca dels Arcs de Vilanova de Meià, avui farà 15 anys.
La A dóne vas, Vicente? puja per la part dreta de la paret. La menys maca, però amb vies prou interessants i ombra a la tarda. Escalada atlètica en el L1 i placa obligada en el L3. Tot ben assegurat amb parabolts.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Nota (del 5 de Novembre de 2021): Repeteixo més de 26 anys després aquesta via de la Roca dels Arcs. Practicament no recordava res de res però algun flaix ha anat venint de tant en tant. He refet la ressenya per si algú la vol.
Destacar les entrades a les reunions com els passos més difícils de la via: la de l'R1 atlètica pel mig d'un desplom dels típics del lloc, a l'R2 placa fineta (la prèvia) i, l'entrada a l'R3 uf uf!! en el seu dia potser era 6a però actualment amb lo gastat i patinós que està mínim deu ser 6b.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada