dilluns, 16 d’octubre de 2017

L'Anonymous i la Crispin a la Paret del Pont.

Després d'un bon grapat de dies sense escalar per Montserrat aprofitem aquest estiu d'Octubre per amortitzar l'ombra de la Paret del Pont.


Primer l'Anonymous, on només caldrà vigilar en seguir correctament el L1. La resta sense complicacions destacables. Dur els Aliens.


I després, la Crispin, vieta super xula que ja havia fet (Ag-04) on l'últim mur de forats és la cirereta del pastís. Dur només cintes.


Roca molt bona en general, especialment a la Crispin, i descens en rapel.


Apa! Fins aviat i ombra durant el matí.

divendres, 6 d’octubre de 2017

15 anys de... el Clot de l'Infern a Busa.

Els companys que van obrir El Clot de l'Infern a la Presó de Busa (la pionera en aquest sector) m'explicaven les batalletes que hi van tenir però en cap moment van mencionar lo exòtica i curiosa que era l'escalada. Jo pensava que seria una via més de xemeneia però en arribar a l'inici aquesta era tant descomunal que s'havia de pujar pels costats de la mateixa.


Així que dins un paisatge interior en 3D vas pujant entremig de blocs gegants encastats, fisures i el tram més difícil en placa semidesplomada. Precaució al final del L1 a no seguir la fisura evident i amb xapes que tira amunt, sinó que cal travessar a l'esquerra per montar la reunió damunt el bloc.


Apa! Fins aviat i ... un frontal per l'inici de via no us anirà gens malament.

diumenge, 1 d’octubre de 2017

No hi ha paraules.

Sóc un sac de sentiment múltiples difícilment expressables. No tinc paraules per descriure el que a passat avui, fins hi tot diria que és un malson... però malauradament no ho és. Mai hagués imaginat que l'Estat espanyol volgués arribar tant lluny. Jo he pogut votar però el preu d'alguns catalans ha estat molt alt, massa alt. Les imatges parlen per si soles.


Companys i companyes, amics i amigues, catalans i catalanes, l'estat espanyol ja no te res que em pugui oferir, ja no vull res d'ells, ja no vull saber-ne res més. Bona gent d'aquest petit gran país, si en algun moment podia tenir un bri d'espanyolitat avui s'acaba d'esfumar.

 La meva ruptura emocional és definitiva
fins el dia que em mori.

Apa! Fins aviat i visca Catalunya lliure.


Nota (del 4 d'Octubre de 2017): Com es pot negar la realitat d'una manera tant flagrant? Com és possible veure l'evidència d'una manera tant diferent? Com pot ser que s'ignori el que ha passat?
 Catalans i catalanes, aquesta és la justícia de l'Estat Espanyol, aquesta és la fraternitat que ens té. I per rematar-ho, un rei (que és fa dir de tots) que menyste un poble i ignora tots els ferits. Borbó tenia que ser i Felip s'havia de dir (cap infant català amb aquest nom, que caigui en l'oblit si us plau).
  

    
Nota (del 16 d'Octubre de 2017): Indignació és quedar-me curt davant l'ús indiscriminat que fa l'Estat Espanyol del que ells anomenen justícia. Cada dia queda més palès que això de la separació de poders a mort. Per aquesta regla de tres jo també sóc un sediciós... però vès per on, jo ja no ho puc ser perque no sóc espanyol.


dijous, 28 de setembre de 2017

15 anys de... la Cobra al Roget.

La paret del Roget és possiblement de les menys concorregudes del Pedraforca. Jo mai trobava el moment per anar-hi: a l'estiu massa calor, a l'hivern massa fred i a entretemps no tens el xip per anar-hi. Avui farà 15 anys vam decidir fer la via més fàcil que hi havia i Déu ni do del que vam tenir que apretar.


La Cobra el més destacat que té és aquesta impresionant xemeneia, més difícil del que sembla i molt difícil d'assegurar (crec recordar que vaig posar dues assegurances en 40m). De la resta, no recordo gran cosa... només que vam baixar caminant per darrera buscant el camí més amable entre resalts i tarteres.

Apa! Fins aviat i sort que les xemeneies s'em donen bé sinó... pfffff!!!!

dijous, 21 de setembre de 2017

Via del Pardal a Busa.

Tornem a Busa cercant una via tranquila per poder agafar rodatge i la Via del Pardal en ha deixat amb un regust agredolç. Agre per la tensió d'una roca no sempre fiable i dolç per la quantitat de xapes i bon ambient a la part alta.


Les tirades no són massa llargues i això fa pensar en empalmar llargs però la quantitat d'assegurances i la ubicació d'aquestes fa que acabem amb molt fregament. Així que el millor és anar llarg a llarg per disfrutar-la, sobretot els dos últims, i el bon ambient de l'R4 ve de regal.


De material només cal unes 13 cintes variades + reunions. I la roca és dubtosa a la part inferior i bona en la superior. Ombra fins a migdia.


Apa! Fins aviat i si volem empalmar llargs dur unes 21 cintes + R.


dilluns, 18 de setembre de 2017

Ambigú a la Pala Alta.

Feia dies que no podia escalar i la veritat és que en tenia moltes ganes, sort que el ruixat del matí a anat a menys i al final a quedat un dia radiant, ideal per apretar una mica a l'Ambigú de la Pala Alta del Montroig.


Via curta que em acabat d'allargar fent l'últim llarg de la Rock'n'Roll del Corriol. Destacar el L1 com el més obligat i difícil (encara que l'inici del L3 també Déu ni do) i el L3 és el més bonic amb un desplom final super xulo i atlètic.


Escalada semiequipada on farà falta algun tascó (opcional), friends fins el C3 i els Aliens. La roca molt bona en general però amb diverses crostes al L1 i l'inici del L2, precaució.


Apa! Fins aviat i si continua aquesta fresca haurem d'acomiadar les vessants a l'ombra... que tampoc va malament!!



dijous, 14 de setembre de 2017

15 anys de... la Via del Corb a la Roca Gran de Ferrús.

La Roca Gran de Ferrús és una d'aquelles parets realment boniques d'escalar: tranquilitat, paisatge preciós, altiva i amb bones vistes, aire fresc i net, etç etç. A mi em va costar anar-hi per primer cop (les pistes de fa 15 anys no eren com les d'ara) i la primera que hi vaig fer va ser aquesta perla oblidada que és la Via del Corb.


El que m'ha quedat més en el record és de via bonica amb un L1 vertical, compacte i difícil. També recordo que ens va costar trobar l'inici (al ser la primera vegada, tot ho veia igual) però un cop en paret la vam seguir bé. A part d'això poca cosa més. Diuen que està equipada però si porteu uns tascons no us aniran gens malament en els trams fàcils.


Apa! Fins aviat i busqueu burils vermells... si és que queda vermell per trobar, jejeje!!