dissabte, 18 de febrer de 2017

Via del Gran Escanyall al Puig de Millà.

Damunt les aigües de l'embassament de Canelles hi ha diverses parets feréstegues, salvatges i perdudes de la mà de Déu, on la tranquilitat i el silenci són les autèntiques vetlladores del lloc. Avui m'he deixat enganyar per anar a una d'elles: el Puig de Millà.


Hem repetit la Via del Gran Escanyall amb el seu L1 del tot contundent i molt més difícil que la resta. Recomanaria ser solvent amb les xemeneies i tenir un bon tipet per poder-se arrossegar amb una mica de dignitat ... realment lo fàcil del llarg és el tram de bavaresa de l'entrada. De la resta no cal comentar gran cosa perque és bastant més benèvol.


La via està semiequipada i costa de creure que només demanin tascons i bagues. Amb un joc de friends (fins el C3 almenys) anireu molt millor. Roca molt bona en general (compte amb alguna crosta del L1 i del L5). La vira del L3 està habitada per voltors millor anar-hi a la tardor i ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i millor no portar res penjat al darrera... no és conya, ja ho veureu.

dijous, 9 de febrer de 2017

Estic Atontat a La Corriu.

Estic en un parèntesi en l'activitat del blog però aquesta nova i bonica via que he escalat en l'agradable dia d'avui a La Corriu bé mereix ser comentada.


L'Estic Atontat és l'última proposta del lloc amb un L1 vertical i amb passos ben bonics. El L2 potser és el menys agrait per tornar-se a posar xulo el L3. M'ha sortit tota en lliure i li dono una díficultat màxima de 6a al final del L1 (finet i d'equilibri).


Via equipada amb alguna alegria (9 cintes+R. alguna llarga). Roca en general bona però amb líquen emprenyador, tot i així encara hi ha crostetes per tirar. Descens en rapel per la mateixa via (maillon+cordino) o per la NO Fracking.


Apa! Fins aviat i tranquilitat assegurada... que segueixi així, si us plau.

dijous, 26 de gener de 2017

El llarg hivern.

Aquest matí tot estava d'un color blanc preciós. No és que hagi nevat molt però sempre que ho fa és vesteix tot d'una bellesa especial i diferent.


Llarg hivern que amb aquest (mal) temps sempre és més fàcil de digerir des de darrera el vidres de casa... a estones amb tranquilitat i a estones dins la més absoluta bogeria infantil, uf !!uf!!


Apa! Fins aviat i ...haurem d'esperar la primavera, jeje!!

dilluns, 9 de gener de 2017

Les parets hauran d'esperar

Hi ha obligacions que estan per damunt de qualsevol altra cosa i la feina que tinc en aquests moments és la més gratificant que em poden oferir per que ja fa una setmaneta que som un més a casa.


Així que les parets hauran d'esperar no sé quants dies, no sé quantes setmanes, potser algun mes però ja tornarem... l'activitat del blog ja tornarà.

Apa! Fins aviat i sigueu feliços... tant com ho sóc jo.

dilluns, 2 de gener de 2017

Dona`m força per cridar.

Semblava que no havia d'arribar mai i ho ha fet amb l'any nou, any nou vida nova diuent, i és que tornar a tenir un angelet als braços m'ompla de felicitat donant-me força per cridar i sentir-me viu.


De ben segur que tindrem feina, maldecaps i nits en vetlla, però tot quedarà compensat per les rialles, petons i abraçades que et farem i ens faràs,


Tant mateix, el que ens robarà el cor per sempre serà aquella primera paraula que no parem d'insistir que diguis. Sigues benvingut vida nostra (vida meva). Alguns a casa t'esperen amb candeletes per liar-la parda, jeje!!

Apa! Fins aviat companys ...l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.


dissabte, 24 de desembre de 2016

Bones Festes.

Ja hi tornem a ser... acabant l'any i a punt per començar-n'he un altre que promet ser molt intens (per variar). Així que tingueu un bon Nadal i un feliç 2017 ple d'escalades i d'encadenaments gloriosos.


Per part meva, faré el que pugui donades les circumstàncies per no deixar-lo en blanc i millor no fer-se gaires il.lusions per si de cas.

Apa! Fins aviat i seguirem informant.

divendres, 9 de desembre de 2016

La Nenuco a Canalda.

Jornada de sol espatarrant a Canalda amb una inversió tèrmica brutal que ens ha permés  escalar amb màniga curta i gairebé suant la gota... potser part de la culpa també l'hen tenia la via que hem fet: la Nenuco, nom tendre per una via que no ho és.


Tres llargs piquents que et deixen ben curtit. L1 aparentment fàcil però on la roca no acompanya gaire. L2 en diedre fissura molt i molt bo. I L3 amb una super panxa inicial que ens farà apretar de valent tant el de primer com el de segon, i sort de l'espit de rigor perque arribar-hi ja té lo seu.

A partir de l'R3 enllaça amb la Via de Pasqua amb dos llargs més d'apretar, sobretot l'últim, però com que ja n'he tingut prou hem baixat amb dos rapels per aquesta.


La via està molt molt molt poc equipada i cal assegurar-se convenientment. Reunions molt justes (només un espit) i difícils de reforçar (fins i tot amb claus). Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i alguns cordinos. Tot i que demanen claus, nosaltres no hem clavat, i s'ha de reconeixer que en algun punt pot anat bé. Roca dolenta al L1 i final del L3, molt bona al L2 i gran part del L3.


Apa! Fins aviat i deu ser la segona o tercera repetició com a molt... menys de cinc segur, jeje!!