dimecres, 21 de febrer de 2018

Innominata al Pilar sin Brillo.

M'acoplo, a última hora com a tercer de cordada, per anar al Montroig on els companys ja havien decidit l'objectiu: la Innominata al Pilar sin Brillo, més bona del que m'esperava i on he disfrutat molt fins que el vent gelat de nord m'ha donat la benvinguda en arribar al cim. Snif snif!!!


Escalada variada i més interessant com més amunt. Potser el L1 és el més lleig en conjunt i el L2 el més xulo amb un inici del tot rabiós i atlètic. Nosaltres l'hem fet en tres tirades i vigilant amb el fregament.


Semiequipada amb material antic i divers. Dur els flotants habituals i bagues. Roca molt bona menys algunes crostes i blocs especialment en el L1.

Apa! Fins aviat i ...peu de via molt incòmode, pendent i herbós (R0 amb dos burils).

dilluns, 19 de febrer de 2018

La Marmo Godoy a la Paret del Doll.

Ara feia uns quants dies que no gaudia de la tranquilitat de la Paret del Doll. De la tranquilitat i d'aquestes xemeneies gegants en tres dimensions que hi ha a la part de dalt de la paret. Avui hem fet la primera que trobem quan fem el canvi d'orientació: la Marmo Godoy.


Via que ens haurem d'agafar amb calma i mastegar-la bé perque no se'ns indigesti ja que és més difícil del que sembla. Escalada tipicament dollidiana on s'acaba perdent el sentit del davant, darrera, dreta o esquerra. En l'últim llarg no hem vist clar la continuació fins al cim per dins la xemeneia i, hem sortit per un sistema de fissures a l'esquerra (la ressenya semblava que també ho marcava així però no n'estic gens segur).


Cal dur els tascons, friends (fins C4), Aliens i cordinos o bagues llargues. Imaginació i mestratge per montar reunions i triangular-les com cal. Roca a estudiar amb trams de tot tipus, bona en general. Replà d'herba i terra a l'entrar i sortir de l'R2.

Apa! Fins aviat mica en mica els corriolets és van marcant... encara es posarà de moda, jejeje!!!

dijous, 15 de febrer de 2018

Còctel de vies a la Paret Formiguera.

Dia de primavera però la neu encara es resisteix a marxar en moltes cares soleïes. Per això he tornat a la Paret Formiguera de St. Llorenç de Montgai a fer tres vies i mitja: he començat per  l'Aberroncho, continuat per l'Esther, després la Joe Bonamassa i per acabar la Memòria Selectiva. Bona i completa jornada, si senyor!!!


Totes elles tenen en comú que milloren amb l'alçada essent llurs últims llargs molt bons. L'Aberroncho només té l'última panxa on cal apretar una mica. L'Esther i la Joe més de continuitat. I la Memòria Selevtiva fàcil tota ella. Escalades per disfrutar sense dubte.


Amb unes 10 cintes + R. fareu en tots els casos (afegiu alguna baga). Reunions montades i gairebé totes rapelables. Bona roca menys alguna crosta anecdòtica i poc més a comentar.


Apa! Fins aviat i ...precaució al creuar la via del tren.

dijous, 8 de febrer de 2018

Garrets Eusebi i Vent de Ponent a la Paret Formiguera.

Neu i fred per tot arreu o gairebé tot arreu. Almenys a St. Llorenç de Montgai hem pogut escalar. Primera visita a la Paret Formiguera a fer un parell de vies i de ben segur no serà l'última.


Primer hem fet la Garrets Eusebi, una clàssica equipada (per dalt) prou xula i que no presenta cap problema.
I després hem fet una raresa anomenada Vent de Ponent on els líquens i les herbetes denoten el seu abandonament. Però la via és més maca del que sembla saben on et poses (L3 difícil i contundent).


Per la primera només cal 11 cintes +R. I per la segona dur els tascons i Aliens. Roca bona en general amb alguna que altra crosta dubtosa i alguna llastra també dubtosa.


Apa! Fins aviat i booooon carnaval a tothom.

dimecres, 7 de febrer de 2018

La Vintage al Serrat dels Monjos.

Després del paquet de neu que cobreix les parets de la comarca (i de tot el que està per sobre dels 900m) i del tip d'aigua a la resta, em anat a buscar el solet, la bona temperetura i la roca seca al Serrat dels Monjos de Montserrat.


La Vintage és una via prou interessant i dividida en dues parts totalment oposades, essent el L4 el més exigent amb diferència. Escalada de resalts amb les reunions en còmodes replans, té trams ben bonics i passos ben variats.


Cal dur els friends fins C3 i els Aliens. Roca molt bona menys en els replans i el tram difícil del L4. Afinar bé per trobar l'inici i descens habitual cap a la dreta a cercar el primer rapel del cim (50m) i després l'altre al final de la torrentera (45m).


Apa! Fins aviat i per cert... via amb segell d'autor.


dimecres, 31 de gener de 2018

Rosa d'Abril al Serrat de les Garrigoses.

Tot i no fer gens de fred hem anat al Serrat de les Garrigoses a disfrutar del solet d'hivern. Potser ha estat pels dies que no escalava a Montserrat o potser pels dies que no escalava una via de veritat, però el cert és que avui he tornat a fer el ridícul més espantós, snif snif!!!


La Rosa d'Abril no és una via fàcil però els 6a's del final del L2 i el del L3 els he trobat super xungos (més que no pas el 6c), a la ressenya que us he fet prou els hi he pujat el grau. Així que ja ho sabeu, apretar fort i disfrutar d'aquesta bonica via que no te gens de desperdici excepte el L1 i la feixa. Destacar el L2 en fissura a equipar, atlètica i desplomada. Chapeau!!


Cal dur els friends fins C3, Aliens, cordinos i bagues (si es va just de grau recomanable els tascons o repetir friends). Roca molt bona en general amb algun tram herbós (L1). Descens en dos rapels (50+60) per la Via del Xavi i després per la feixa.


Apa! Fins aviat i ...em sembla que durant una temporadeta haurem de fer més friki i menys paret, jeje!!!

dijous, 25 de gener de 2018

Jovencitas Viciosas a la Paret de Migjorn.

Avui volíem escalar a Rúbies anant per dalt però la neu i el glaç ens a tirar enrera mai millor dit (el cotxe frenat relliscava camí avall fins que s'ha aturat tot sol, ups!!). Així que mitja volta i per baix.


La Jovencitas Viciosas a la Paret de Migjorn és una atrevida i vertical via que travessa unes plaques xulíssimes a la part central. El peatge a pagar és el mediocre L1 i el més que mediocre L5. Tot i així, la via val molt la pena i millor anar bé de grau per que hi ha trams prou obligats i atlètics.


Semiequipada amb assegurances justes però a lloc. Cal dur alguns tascons més aviat petits, recomanable els friends fins el C3 i els Aliens tots (petits també). Roca amb trams molt bons i trams molts dolents, en general podem dir que el L1 i L5 roca dolenta i L2, L3 i L4 roca bona.


Apa! Fins aviat i els puntets blancs a la foto de la paret sabeu que és?... ...efectivament, bosses de procesonària. Brutal!!