dijous, 8 de desembre de 2016

15 anys de... La Noia de Cal Rial a Busa.

Actualment a Busa hi ha vies per tot arreu però La Noia de Cal Rial va ser la primera en obrir-se fora de les zones més habituals (la cara sud i la cara nord). En un primer moment ens vam quedar una mica descolocats i ens va costar ubicar-la però ja de seguida que la van repetir ens va quedar clar que seria una clàssica equipada.


Jo encara vaig tardar uns anyets en anar-hi (fins el 2001, fa 15 anys ja), i al cap d'uns quants anys més (Mai - 08) vam tornar-hi per fer-la tota en lliure i disfrutant de l'elegància i estètica del traçat (i també de les excursionetes del L2). Bona roca en general, cintes i a escalar.


Apa! Fins aviat i m'he pres la llibertat d'anomenar aquest pany de paret com el sector de la Moreria per la construcció de tàpia que hi ha a la base de la paret.

dimarts, 6 de desembre de 2016

ViaCrisis a la Paret de l'Ós.

 Torno anar a St. Llorenç de Montgai aquests dies que no em puc liar fent coses molt lluny del cotxe. Avui una via bastant nova de la dreta de la Paret de l'Ós: la via Crisis, ben encaixada entre les vies veïnes i potser parasitant en excés l'oblidada Trifolls.


Sigui el que sigui, és una bonica via on val la pena anar una mica fort per treure-la el màxim possible en lliure. Personalment l'inici del L2 m'ha semblat molt més de 6b i la resta més o menys correcte. L3 boníssim i pas de ganxo ben pinxo allà al mig de l'artificial.


Està bastant equipada i amb alguns flotants (i el ganxo de punta) ja fareu. Roca molt bona i cantelluda en general. R2 i R3 rapelables i... poc més a destacar.


Apa! Fins aviat i ja m'en queden poques per fer en aquesta paret.

dimecres, 30 de novembre de 2016

Holocausto al Cilindre.

Després de la tempesta torna la calma i el rastre de regalims per les parets denota que la tempesta a estat severa. Avui tornem anar al Cilindre de St. Llorenç de Montgai a fer una via que m'ha agradat moltíssim i que l'he disfrutat de valent: la Holocausto.


Curteta però interesent via on tots tres llargs tenen el seu passet picant. El L1 amb una entrada rabiosa  en fred. El L2 amb un tram inicial difícil i obligat. I el L3 amb un desplomet final del tot espectacular. Atrevida, vertical i amb bon ambient. Crec que el L1 no l'hem fet ben bé per on tocava, hem anat massa recte i teniem que haver travessat una mica més a l'esquerra per després tornar. La resta ja sense problemes.


Semiequipada amb material divers i vellet que va aguantant. Cal dur els tascons, friends fins C2 (C3 opcional), Aliens i dues xapes recuperables per l'R1. Roca molt bona però cal vigilar a l'entrada i sortida de l'R1 i algun que altre còdol o crosta dubtosa.


Apa! Fins aviat i graduació original apretadeta... l'he pujat una mica a la ressenya que us he fet.

dimarts, 29 de novembre de 2016

Vies sense nom per una paret sense nom.

Quan un surt escalar sempre és motiu d'alegria i quan hi vas amb bona companyia encara més. Tot i anar concienciat que avui no fariem unes grans vies, fins hi tot la companya a notat com la mala llet m'anava aflorant a mida que feiem metres en un parell de vies que encara no tenen nom en una pseudo paret que tampoc en té.



Més que mala llet el que m'aflorava era un sentiment de tristesa i pena en vers a l'escalada i el rumb que està prenent aquesta. Mai he estat partidari d'expresar les meves opinions en el blog tot i que de vegades en vaig deixant anar alguna, però crec que aquesta a estat la gota que a fet vessar el got. Només escriuré un comentari que a sorgit durant l'escalada i que pot resumir-ho tot plegat: -Això fa brut!!-.


 



Només hem posat cintes i hem baixat en rapel. La roca variable i trams herbosos. Em fa mandra fins hi tot fer la ressenya així que de moment res de res.

Apa! Fins aviat i estimats oberturistes (i escaladors en general) puc recomanar-vos vies fàcils molt boniques al Solsonès... si voleu, naturalment.

divendres, 25 de novembre de 2016

Directa Sagitario als Plecs del Llibre.

Després d'una setmana de pluja, compromisos varis i alguna que altra nit al lloro (i no per culpa del nen sinó de la panxa), tornem a escalar amb unes ganes boges de tocar roca i aquest cop a una paret  emblemàtica de Montserrat: la cara est del Plec del Llibre Superior per la Directa Sagitario.


Atrevida via que a cop d'expansió va serpentenjant cap aquí i cap allà buscant les debilitats d'aquesta increïble placa amb els seus curiosos forats per montar-hi les reunions. Gran clàssica i molt bonica via. Si la volem fer en lliure cal escalar molt bé i estar molt més fort del que el grau aparenta. Per escalar-la en concepció clàssica tenir en compte que diversos trams s'han d'escalar si o si i no sempre amb l'assegurança aprop.


Recenment li han fet una bona semirestauració amb parabolts (més escassos com més amunt) així que ja no és pateix tant com abans. Nosaltres no hem col.locat res però alguna coseta molt puntual potser posareu. Dur una xapa recuperable (un cordino prim o un cable de microtascó) per un parell de passos que se us poden entravesar en el L1 i L5. Roca molt bona amb alguna crosta i reunions còmodes dins les baumes i incòmodes a fora d'elles.


Apa! Fins aviat i ...deixeu-m'ho aprofitar que el temps s'acaba ( felicitats company i amic!!! A tu ja t'ha arribat el regal de reis, jeje!!)

dijous, 24 de novembre de 2016

15 anys de... Matar el Cuc a la Punta de l'Alba.

La Matar el Cuc és una vieta que ompla l'espai entre dues altres que vaig obrir l'any 1999 a la Punta de l'Alba de Font Ferrera. Poc a comentar d'elles que no pogueu trobar a la ressenya, aquí teniu l'enllaç.


Només recordo que vaig repetir-la, fa 15 anys, amb un company que tenia ganes de saber que era això d'escalar i vaig pensar en aquesta: fàcil,curteta i aprop de casa.

Apa! Fins aviat i ...de fet, aquí va quedar la cosa: ell no va insistir per tornar-hi i jo no el vaig perseguir perque hi tornés. No s'ho devia passar bé, jeje!.

dilluns, 14 de novembre de 2016

Cotaca i La Xorrera a les Plaques de Cal Barricó.

Les valls del Ripollès a la tardor són un contrast de colors que dificilment puc trobar a casa meva, i és que cada cop m'agrada més escalar envoltat del grocs i ocres d'aquestes dates. Avui les Plaques de Cal Barricó més sol que la una.


He fet dues vies. Primer la Cotaca, la clàssica del lloc i més guapa com més amunt.  I després La Xorrera amb un L1 brutal per una xorrera desplomada que sembla impossible que només sigui 7a (llàstima que en solitari no l'hagi pogut encadenar).


Vies perfectament equipades (amb 11 o 12 cintes +R. i alguna baga ja fareu), reunions rapelables. Roca excel.lent amb cantos increïbles i alguna herba. Bonica excursioneta vall amunt fins les ruïnes de la casa i després localitzar un corriolet fitat 20 metres per sobre del de  les marques vermelles, total 45min.


Apa! Fins aviat i segur que hi tornarem que el lloc val la pena.